divendres, 28 de gener del 2011

peix amb romesco


MÉS PEIX AL FORN

No tinc temps de cuinar! És que jo no tinc temps! Ja ho sabem. Ningú té temps per cuinar. Per això s''agraeixen les receptes ràpides i que resulten. Són receptes que no porten feina i mentre es van fent podem preparar un primer plat.

L'única dificultat és coure el peix el temps just. Si el peix es fa massa queda massa sec. Em prometeu que el provareu de fer? Aquesta recepta de lluç al forn és un éxit assegurat!!









INGREDIENTS:

1 llom de lluç (la part de dalt del lluç sense espina. Com sempre també es pot fer amb filets de llobarro , orada, rap, etc)

30 ametlles torrades pelades

2 dents d'all

1/2 got de vi negre

1 llauna de tomàquet cru triturat

oli, sal, pebre i un polsim de sucre


Comencem engegant el forn al màxim per pre-escalfar-lo. 

En una paella posem oli que cobreixi el fons i hi posem les ametlles i els alls filetejats perquè es dauri tot plegat, sempre remenant perquè no es cremin.

Un cop daurats s'hi afegeix la llauna de tomàquet i el mig got de vi negre. S'hi posa sal i sucre i es deixa a foc mig baix, anant remenant de tant en tant.

Agafem els lloms del lluç i els hi posem sal i pebre. Mentre podem anar preparant coses del primer plat.

Un cop la salsa de tomàquet ja es nota cuita, ja ens ha canviat de color i s'ha espessit, compteu uns 8 a 10 minuts, la treiem de la paella i ho passem tot pel turmix, que quedi una salsa ben fina.

Agafem la plata d'anar al forn i hi disposem unes quantes cullerades de la salsa i l'escampen una mica. A sobre hi posem el llom de lluç i l'acabem de cobrir amb tota la salsa.

El posem al forn a 200º uns deu minuts com a màxim. Si en feu més quantitat haureu de deixar-ho més estona. I si feu filets d'orada més aviat petita amb menys temps en tindreu prou, uns 7 minuts.

Aprofiteu aquests deu minuts per acabar de fer el primer plat. En vint minuts podeu tenir un primer i un segon preparat!!



dissabte, 22 de gener del 2011

pastís de pastanaga

TEMPS!





Sí, temps i ganes d'embrutar, són les dues coses que es necessiten per fer pastissos. O potser m'ho sembla a mi, que es necessita més temps que per cuinar qualsevol plat?.... La veritat és que no m'agrada fer pastissos. Com que no m'agrada el dolç... és com si no em compensés passar-me una estona fent una cosa de la qual després no en gaudiré... gaire.

La qüestió és que si us agrada fer pastissos us proposo aquest de pastanaga, és laboriòs però el resultat és boníssim i trobo que és molt original, ja ho veureu. Com que ara fa fred, és una bona manera de passar la tarda.

INGREDIENTS:

150 grs de sucre moreno

50 grs de sucre

240 ml d'oli de girasol

3 ous

la pell ratllada d'una taronja (sobretot només la part taronja, la part blanca és amargant)

1 culleradeta de canyella mólta

1/2 cullerada de gingebre molt o bé 1 cullerada de gingebre fresc ratllat (se li ha de treure la pell primer)

230 grs de farina amb mig sobre de llevat en pols

2 pastanagues grans ratllades (es poden comprar ja ratllades per no tenir tanta feina)

90 grs de nous esmicolades

per la cobertura:

200 grs de formatge cremòs (philadelphia per exemple)

1 cullerada de suc de llimona

90 grs de sucre glass

Escalfem el forn a 180 º i engrassem un motlle o li posem paper vegetal perquè no s'enganxi la massa.

Barregem el sucre, l'oli i els ous. Quan el soroll de sucre ja no se senti tant, quan ja no sembli que hi ha vidres trencats, afegim la ratlladura de la pell de taronja, la canyella i el gingebre. Tamissem per sobre la farina, això vol dir anar afegint la farina però passada primer per un colador ben fi i l'anem deixant anar a la massa com una pluja fina de farina. D'aquesta manera no es faran grumolls. Tot això sempre sense parar de remenar. Finalment hi afegim les nous i la pastanaga.

Ho posem tot al motlle i ho posem al forn 1 hora o fins que li clavem un punxó i surti ben net, sense ni una mica de massa.

Un cop estigui fred el desmotllem i el cobrim per sobre i els costats amb la cobertura feta amb el suc de llimona, el sucre glass i el formatge cremòs.

El podem guarnir amb el que vulguem, virutes de xocolata, mitges nous, cors de colors, lacasitos... el que vulgueu.

Recepta treta del llibre "500 pasteles" que em va regalar la meva neboda Mireia.







dijous, 20 de gener del 2011

cigrons amb espinacs

LLEPAFILS

L'altre dia tenia previst fer cigrons amb espinacs, però venia la meva nebodeta a dinar, la Mireia de 28 anys. Me'n vaig recordar que no li agraden el cigrons, és un detall recordar el que li agrada o no als convidats. Però després de dubtar i de comentar-li el menú i no dir-me res, vaig tirar endavant amb el pla que tenia.
La qüestió és que li va encantar el plat, em deia que els cigrons quedaven dissimulats.
Crec que hem de buscar la manera de fer els aliments perquè ens agradin. Jo no menjo mai meló, no el suporto, però en canvi menjo sopa de meló!
Aquí teniu aquesta recepta apte fins i tot pels que no els agraden els cigrons, o els espinacs, que tot pot ser! I si us animeu us en proposo més:  cigrons amb bledes mongetes amb cloïsses pasta e fagioli llenties estofades. Totes són de llegum per menjar amb cullera.









INGREDIENTS:

1/2 quilo de cigrons cuits

2 manats d'espinacs

1 ceba molt petita

1 tomàquet

1 ramet de julivert (tres o quatre branques)

1 grapat de pinyons

1 all

1 llesca de pa dur prima

Netegem  bé els espinacs sota el raig d'aigua perquè solen portar molta terra. Ara també n'és temps. Els hi treiem els tronxos i les fulles trencades o una mica grogues.

Pelem i piquem la ceba a trossos ben petits. Ratllem el tomàquet.

En una cassola hi posem una mica d'oli, quan estigui calent hi posem l'all filetejat, els pinyons, la llesca de pa i ho daurem tot plegat. A última hora hi tirem el ramet de julivert i ho treiem del foc deixant l'oli a la cassola. Ho podeu posar en un pot de turmix per fer servir després.

Posem en l'oli de la cassola la ceba tallada i la fem a foc mig fins que es torni transparent. Després hi afegim el tomàquet ratllat i hi afegim sal i una mica de sucre.

Quan el tomàquet estigui cuit, ja hagi canviat de color, hi afegim els espinacs. Penseu a posar-ho en una cassola gran perquè hi càpiguen. Primer ocupen molt d'espai i després es van reduint.

Quan tenim els espinacs tous hi posem els cigrons i un got gran d'aigua.

Agafem el pot del turmix amb els ingredients que teníem reservats i afegim una mica d'aigua de la cassola junt amb tres o quatre cigrons i ho passem tot plegat pel turmix. Podríem dir que això serà una picada, però cuita, no amb ingredients crus.

Quan ho hem passat tot bé pel turmix ho afegim a la cassola i apaguem el foc i ho deixem tapat. Tasteu-ho de sal abans d'apagar el foc.

MIREIA ARA JA TE LA POTS FER TU A CASA, TE LA DEDICO. I TU TAMBÉ LAIA, QUE TAMPOC T'AGRADEN ELS CIGRONS, A TU! PETONETS!
dilluns, 17 de gener del 2011

quiche de carbassó


LES QUICHES 

En realitat estaríem parlant d'una truita feta d'una altra manera, però clar els francesos li diuen quiche, ai  sí, que fi! Ara amb totes les masses ja preparades tot això s'ha facilitat molt. Realment és un plat molt fàcil de fer. La fórmula sempre és la mateixa, l'ingredient principal, que canviarà segons la versió, i els ingredients de fons que sempre són els mateixos: la massa, els ous i la crema de llet.
Es poden fer quiches d'espinacs, de ceba, de bolets, la típica de bacon, de porros, de pebrots...







INGREDIENTS:

1 massa preparada de pasta brisa (marca La cocinera o Buitoni totes dues queden bones)

3 ous

2 carbassons grans o 3 de mitjans

200 ml. de crema de llet (1 brick petit)

de 30 a 50 grs de roquefort segons els gustos

oli, sal i pebre

Engeguem el forn al màxim, comencem com totes les receptes de forn.

Agafem els carbassons i els rentem bé, no cal que els pelem, iupi! Els tallem a talls ben prims, si pot ser com si fossim patates xips, com més primets, més es barrejaran i es faran més ràpid. Poseu una paella amb una mica d'oli i els carbassons tallats a foc mig i els anem remenant.

Posem la massa en un motlle rodó amb el mateix paper vegetal que porta així no s'enganxarà. Un cop posada al motllo la tapem amb paper de plata, ben enganxat a la massa, no per sobre el motllo, i la posem al forn uns 10 minuts a 200 º.

Mentre agafem un pot de trumix i hi posem els ous, la crema de llet, un polsim de sal i una mica de pebre i ho passem tot per la batedora.

Treiem el motllo del forn, li treiem el paper de plata de sobre i hi posem els carbassons a dins, escorrent l'oli. Amb aquests 10 minuts els carbassons s'hauran fet a la paella i ja estaran ben tovets. Hi afegim també els ous i la crema de llet batuts i ho escampem uniformement, que ens quedi el carbassó ben repartit. En aquest moment hi posem el roquefort, el tallem a tacos molt petits i el repartim per sobre del pastís. Això segons el vostre gust n'hi poseu més o menys. A mí no m'agrada el roquefort, però en canvi n'hi poso una miqueta i queda tot repartit i no es nota un gust massa fort.

Poseu la quiche al forn a 200º uns 30 o 35 minuts, poseu-la al mig del forn i si teniu la funció de ventilador hi va perfecte. Quan estigui daurada de dalt i es vegin els ous ja ben quallats és que ja està feta. 

És un menjar que es pot tenir fet i escalfar-ho a última hora.










divendres, 14 de gener del 2011

arròs de fruits secs amb costelles de xai






FAST FOOD

Que en anglès vol dir menjar ràpid. Us sembla que aquesta foto te pinta de menjar ràpid? Doncs ho és.
Es tracta d'un arròs amb fruits secs que ens pot servir per acompanyar qualsevol carn o peix fet a la planxa o fregit.
És un plat també que ens pot treure d'un compromís en un dinar o sopar improvitzat. Per ser el rei o la reina dels sopars improvitzats precisament es tracta de tenir sempre una série d'articles en stock. No fer això tan maco que fan a les botigues de Vilanova que quan vas a buscar alguna cosa et responen amb la frase eterna: "Ai no, no me'n queden, ho sento" i afegeixen : "N'haviem tingut, eh?" com si a tu et servís d'alguna cosa saber que aquell taulell havia disposat de l'article que tu buscaves però  quan tu tenies 15 anys... 
Us asseguro que si a casa vostra teniu un rebost ben assortit i no com el magatzem de les botigues vilanovines,  mai hareu de lamentar que vingui algú a casa vostra i no li pogueu omplir la panxa!
Una de les coses que no poden faltar en un rebost són els fruits secs. Per acompanyar una amanida, per fer una salsa d'ametlles, per una picada, per posar al iogurt, per fer una vinagreta... o com en aquest cas per fer un arròs. 


INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs basmati

quantitats de fruits secs aproximades per dues tasses:

20 ametlles

20 avellanes

30 panses

15 prunes seques sense òs

10 orellanes

un grapat de pinyons

15 mitges anous

oli

sal

el tall que vosaltres vulgueu que acompanyi l'arròs


Agafem un pot gran amb aigua abundant i sal i el posem al foc fins que bulli. 

Posem una tassa d'arròs per comensal, i penseu que les quantitats de fruits secs són orientatives i que sempre s'han d'adaptar al vostre gust. Ja ho sé Pau i Júlia que no us agraden les panses ni les prunes!, doncs no n'hi poseu que no passa res. També hi ha d'altres fruits secs que no he posat que s'hi podrien posar : nous de Brasil, nous de macadàmia, anacards, figues seques, dàtils, baies de Goji, tot dependrà del vostre gust.

Mentre esperem que l'aigua bulli preparem els fruits secs que farem servir i els posem tots en un bol o un plat.

Quan l'aigua bulli hi posem l'arròs, jo he triat un arròs basmati perquè té poc midó, això vol dir que no es desfà ni queda enganxòs. Necessitarem almenys 20 minuts o més perquè es faci aquest arròs. Si el coem poc és molt desagradable perquè queda massa dur. Tasteu-lo per saber si ja està bé, d'acord?

Agafem una paella, mentre l'arròs està al foc, i hi posem un raig d'oli i tots els fruits secs i els saltegem amb un foc mig. D'aquesta manera tot el gustet dels fruits secs passarà a l'oli. Només ho saltegem una mica, jo diria que com  a molt 5 minuts, remenant continuament perquè no es torrin massa.

Preparem, si voleu, també el tall ja a la planxa i el fem simultàniament. Nois! que a la cuina la simultaneitat ens estalvia molt de temps, sigueu intrèpids i atrevits!

Quan l'arròs ja està cuit l'escorrem ben escorregut i el tirem a dins la paella amb els fruits secs i li donem un parell de voltes perquè els gustos es barregin i quedin ben repartits els fruits secs a dins l'arròs.

Agafem un bol i l'omplim d'arròs i l'apretem amb una cullera. El tapem amb un plat i li donem la volta perquè ens quedi el flam al plat. Al costat li posem el tall que hagueu fet.

Més fast no pot ser! En 25 minuts tindreu tot el dinar fet. El podeu acompanyar amb una bona amanida.


dilluns, 10 de gener del 2011

carxofes,patates i moniato

QUIN ROTLLO TRIAR LES CARXOFES!

Ara, just ara! Ara és el temps de les carxofes. Ara les trobareu ben apretades, quan les agafeu amb la mà notareu que estan ben plenes, que tenen moltes fulles. Heu de vigilar també que no tinguin les puntes de les fulles negres, que voldria dir que ja fa dies que estan collides.

Clar, no us agrada triar les carxofes, no? La veritat és que són un rotllo, no saps mai si treus tot el que sobre  o no i de vegades compres una bossa plena de carxofes i després et quedes amb res. I a sobre després de triar-les et queden les mans negres! 

Del tema de triar les carxofes ja en vam parlar a la recepta de les carxofes amb anxoves. Avui parlarem de cuinar amb carxofes i no triar-les, un  xollo vaja. De nou intento facilitar la vida del cuiner sacrificat.







INGREDIENTS:


2 carxofes

2 patates mitjanes

1 moniato

oli

sal i pebre


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi bé.

Agafem les patates i les pelem i les tallem a quadrats no molt grans, però tampoc petits. Pelem el moniato i el tallem a rodanxes. I finalment agafem la carxofa, li tallem el tronxo i la tallem pel mig i ja està.

Ho posem tot en una plàtera d'anar al forn i ho esquitxem amb aigua, posem la mà a l'aixeta i l'aigua que recollim amb una mà l'esquitxem per sobre les verdures, ho fem dues vegades. Després li tirem sal i pebre i un bon raig d'oli.

Ho deixem al forn 10 minuts a 250º i 20 minuts a 180º i ja estarà. És una recepta molt fàcil i les carxofes queden boníssimes, realment l'únic que li falten per ser a la brasa és l'olor de fum, i, el contrast amb la patata i el dolç del moniato mmmmm!
divendres, 7 de gener del 2011

wok de verdures i llagostins amb fideus d'arròs

OH QUE MACO!! HAN PASSAT ELS REIS QUINA IL·LUSIÓ!

Ho sabia, us han regalat un wok per reis. Home una mica passat de moda ja, no? Ah, que tu ets dels que el tens de ja fa temps! Ah, i que encara no hi has cuinat res! Que no saps que fer-ne...? Doncs home ja va sent hora que ens posem les piles i l'aprofitem, no? Utilitzar un wok és molt fàcil i ràpid, només porta la feina de preparar tots els ingredients abans de posar-se a cuinar. És un aparell per fer-lo servir amb foc de flama, més que amb vitroceràmica. La gràcia de la flama és que escalfa el wok per tot arreu, pels costats també i això fa que es fregeixin els aliments més ràpid. Els que tingueu vitroceràmica potser no ho podreu apreciar del tot bé. A les cuines xineses sembla l'infern, les flames al voltant del wok són altes i fins i tot flamegen els aliments de dins el wok!
En aquest cas la recepta és amb llagostins però es pot fer amb pollastre, calamars, vedella, porc, amb les verdures que vulgueu i amb pasta o arròs o només les verdures... En fi les combinacions són infinites.






INGREDIENTS:

1 pebrot vermell petit

3 pastanagues petites

1 carbassó

2 cebes tendres grans

5 alls tendres

20 llagostins (congelats o no és igual)

curry

salsa de soja de la dolça, no de la salada.

gingebre en pols o cru (el gingebre cru sembla una arrel de mandràgora, encara que jo no n'he vist mai cap!)

1 paquet de fideus xinos d'arròs


Sí, molts ingredients però molt ràpid, ja ho veureu.

Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.

S'agafen totes les verdures es pelen i es tallen a bastonets, les cebes es fan en quatre trossos i els alls tendres si són gruixuts es parteixen pel mig i si no es deixen sencers. No llenceu la part verda de la ceba tendra.

S'agafen els llagostins i es pelen, guardeu els caps. Si voleu fer-ho més xino podeu obrir el llom dels llagostins amb la punta del ganivet per treure la tripa dels llagostins, aquell filet negre i així quan es couen queden tots oberts, com els posen els xinos!!

S'agafa el wok i es posa al foc amb un raig d'oli  generòs amb el foc ben alt. Quan estigui ben calent hi posem els caps dels llagostins perquè deixin anar tot el seu aroma en l'oli.

Treiem els caps i hi posem un parell de trossos de gingebre pelat, si no heu trobat gingebre i teniu gingebre en pols, el posem després amb la salsa de soja. Després anem afegint les verdures. Començarem per les que costa més de coure, les pastanagues i el pebrot. Penseu que com més petites estiguin tallades més ràpida és la cocció i menys s'han de saltejar. Després hi afegirem els llagostins la ceba i el carbassó i finalment els alls tendres. De seguida hi posem una cullerada de curry, segons el gust i un bon raig de salsa de soja.

Sempre es va saltejant, es va remenant i fem que tot plegat es vagi coent on hi ha més escalfor. Si tenim vitroceràmica haurem de fer passar tota la verdura pel fons rotativament, que és on hi ha més escalfor.

Mentrestant vigilem que l'aigua no bulli. Quan l'aigua bull, apaguem el foc i hi tirem els fideus xinos i els deixem allà en remull dos minuts. Hi ha dues classes de fideus d'arròs, uns que es couen en un segon i els altres que s'han de deixar una miqueta més. Però és molt important que no bullin, només s'han d'escaldar, si bullen es passen i queden com una argamassa.

Els escorrem bé i els afegim al wok amb el foc ja apagat per remenar-ho tot bé i que s'amalgamin els gustos. Es menja de seguida. Abans de servir a taula li tireu per sobre la ceba tendra de la part verda talladeta a trossos molt petits i només la part més tendra és clar. TOT PLEGAT 30 MINUTS COM A MOLT.
dimecres, 5 de gener del 2011

pollastre amb cervesa (pels covards)

RECEPTES QUE CREEN CONTROVÈRSIA

Resulta que la recepta del  pollastre coronitas publicada al setembre ha creat molta controvèrsia: "que si l'ampolla no peta?", "que si no m'hi cap al forn", "que si l'ampolla s'ha de posar plena? destapada? " "però com, amb l'ampolla tombada?""que si ho he provat i no s'ha acabat de buidar la cervesa"...

En fi per acabar d'una vegada i per totes amb els comentaris, per tots els incrèduls o poc llençats us ofereixo una altra recepta de pollastre amb cervesa però posant-hi la cervesa sense ampolla ni res.
Aquesta vegada no és un experiment de laboratori!

RECEPTA DEDICADA A LES NENES DE PERRUQUERIA I VESTUARI, MUÁ!






INGREDIENTS:

Dos quartos de pollastre a trossos (segons els gustos pit o cuixa, no em penso posar al mig d'aquesta eterna discussió)

2 cebes mitjanes

4 dents d'all sense pelar

uns quants grans de pebre negre

1 fulla de llorer

1 coronitas


Agafem els talls de pollastre i els salem. En una cassola amb oli que cobreixi just el fons hi posem els talls de pollastre i els fregim d'un costat i de l'altre, amb paciència, que quedim ben daurats.

Els treiem de la cassola i hi posem les cebes pelades i tallades a trossos, les dents d'all, la fulla de llorer i els grans de pebre. Quan la ceba estigui toveta i transparent hi tornem a posar el pollastre i ho cobrim amb la cervesa. Ho deixem coure tot a foc mig uns 35 minuts. I ja està. Per cert aquesta vegada sí que la cervesa es posa destapada abocant el líquid dins la cassola i desestimant el vidre.
diumenge, 2 de gener del 2011

vichysoise

MÉS NOMS FRANCESOS

Aquest és el nom d'una sopa que prové de França. No sé si es va inventar a Vichy! La qüestió és que la base per fer-la són els porros. És una sopa que es menja freda a l'estiu. Es fa d'un dia per l'altre o del migdia pel vespre . Es deixa a la nevera i és boníssima.

Però també la podem fer en versió hivern i menjar-la calenteta acabada de fer. Les sopes són un magnífic recurs per l'hivern. És un primer que sempre vé de gust, sobretot al vespre. Com sempre us dic, es pot tenir feta i a la nevera i l'anem treient a mida que la necessitem. Ens pot aguantar uns quatre dies, més ja no. Recordeu sempre de treure la que necessiteu i guardar-la de seguida a la nevera. I no vull sentir : "ai! se m'ha fet malbé de seguida", i resulta que la vareu deixar tota la nit sobre els fogons i no la vareu guardar fins l'endemà. Això es posar un rètol de neó a les bactèries indicant el camí, si us plau!




INGREDIENTS:


3 porros ben grans

2 cebes mitjanes

2 patates mitjanes

1 cullerada de mantega

1 brick de 200 ml. de crema de llet

oli i sal


Tallem la part de baix dels porros i els pelem de les dues o tres primeres pells, segons com els veieu de tendres. Després amb la punta del ganivet els fem un tall de dalt a baix, però només d'un costat, no els acabeu de partir, i els passem sota el raig d'aigua per treure la terra que puguin tenir per dins de les diferents capes. Els escorrem i els tallem a rodanxes.

Agafem les cebes i les tallem a trossos normals no cal que siguin petits.

En una olla hi posem un raig d'oli i la cullerada de mantega ( si ho feu tot amb mantega queda més bó però és menys saludable) i hi tirem els porros i les cebes. Ho deixem a foc mig, tapat i ho anem remenant. Quan comenci a estar una mica tou hi tirem la sal. Abaixem el foc i ho deixem que vagi fent, hem de tenir paciència en aquest punt, com més estona ho deixem millor quedarà.

Agafem les patates i les pelem i les tallem a trossos no massa grans.

Al cap d'uns 10-15 minuts veurem que la ceba i el porro han agafat un color beig intens, aquest és el moment d'afegir-hi les patates.  Ho remenem tot plegat i ho deixem un minut i hi afegim aigua just fins que cobreixi les verdures no més. Aquest és el truc , si hi poseu massa aigua us quedarà poc gustosa.

Un cop punxeu les patates i ja estiguin cuites ja es pot apagar. Més o menys en deu o quinze minuts ja estarà.

Aleshores  apagueu el foc i hi afegiu la crema de llet i ho passeu tot per la batedora. Aquí una mica més de paciència, com més ho bateu més fina quedarà la crema, ha de quedar fina, fina. Tasteu-ho de sal i si convé n'hi afegiu una mica.

En dies de festa es pot servir amb una cullerada de nata SENSE SUCRE al mig de cada plat i porradell o cebollino en castellà picat ben petit per sobre, li dona un toc més original.

Per donar-li un gust diferent també podeu probar un dia de posar-hi un polsim de romaní, vigileu amb el romaní que dona un gust molt fort.