divendres, 16 de març de 2012

cigrons amb bledes

PLATS DE CULLERA

Hi ha gent que podria tenir un calaix de coberts sense culleres. No les trobaria a faltar perquè no li agraden les sopes. Aquesta recepta no es ben bé una sopa, és un plat amb suc que es pot menjar amb cullera o amb forquilla. Ara si suqueu pà quedareu satisfets tant si ho mengeu amb cullera com amb forquilla.







INGREDIENTS:

1 manat de bledes

1/2 quilo de cigrons cuits

1 ceba petita

1/2 pot de tomàquet a trossos

oli i sal


Agafem les bledes i les tallem sobre una fusta a tires estretes. Les posem en un recipient amb aigua per nentejar-les bé de la terra que puguin tenir les fulles. Aprofitarem la fulla i una mica del tronxo, no tot sencer. Si hi ha alguna fulla trencada o molt pansida no l'aprofitem.

Agafem una cassola fonda i hi posem tres dits d'aigua al fons amb sal. Hi posem les fulles de bledes tallades dins i ho deixem bullir  uns deu minuts. Les bullim tapades i no li cal posar-hi gaire aigua perquè les bledes ja en fan.

Mentrestant agafem la ceba, la pelem i la tallem a quadrats petits. Agafem una paella i li posem una mica d'oli al fons i la ceba a foc mig que es vagi fent fins que estigui transparent. Hi afegim una mica de sal i posem el tomàquet a trossos. Posem una mica de sal i una mica de sucre pel tomàquet, molt poquet, si us agrada el picant és el moment de posar-hi un parell de bitxos sense tallar o una mica de pebre vermell picant. Això és opcional.

Quan el sofregit ja estigui fet, veureu que el tomàquet perd suc i es torna d'un color més taronja, l'afegiu a les bledes. Ho deixeu tot plegat uns 5 minuts més.

Posem els cigrons a dins de la cassola i deixem que torni a arrencar a bullir. Aleshores agafem un cullerot i pesquem cigrons i caldo i ho posem en un got batedor per passar pel turmix. Ho batem tot plegat i ho tornem a posar a la cassola perquè el suc espessi una mica.

Se serveix calent i es menja amb cullera.

2 comentaris:

  1. Hola mami. Sòc Jaume, d'Algemesí. Probablement tinga l'edat de Pau i Laia, a mi m'encanta cuinar. Visc a Madrid i a l'hivern hi ha dies de fred insuportable, però amb receptes com aquesta es suporta molt millor, a més un plat d'aquestos tan tradicional trasllada els meus sentits a casa dels meus pares. Moltes gràcies per la recepta, mami!!

    ResponElimina
  2. Hola Jaume, em fas molt feliç, això és el que pretenc amb aquestes receptes. Si t'agrada cuinar tu també seràs feliç, la cuina dóna molts bons moments i satisfaccions. Molts petons fill!! ha,ha,ha!

    ResponElimina