dilluns, 30 de desembre del 2013

menestra amb oli gustós

COLORINS

M'agraden els plats de verdures amb tots els colors, els trobo molt divertits, però a més a més són molt saludables, cada color de verdura aporta nutrients diferents. Barrejar moltes verdures vol dir fer un bon còctel de vitamines, i no cal anar a la farmàcia.
Com sempre la vida sana també pot ser divertida i en aquest cas no ens avorrirem amb aquest plat perquè és ben gustòs. I potser després de festes ens vindrà de gust fer un plat més suau.
Si no teniu una verdura el podeu fer igualment, no és imprescindible tenir tots els ingredients. Agafeu la idea i adapteu-la com vulgueu.






INGREDIENTS:

1 tros de carbassó

quatre rams de coliflor 

quatre  rams de bròquil morat o verd (per donar un color diferent)

1 porro

1 pastanaga

1 patata

6 mongetes tendres

un grapat de pèsols congelats

tres alls tendres

un grapat de xampinyons o shitakes (si en trobeu són boníssims i ara se'n fan aquí a Catalunya)

1 tall de pernil


Posem una olla al foc amb aigua i sal.

Pelem el porro, li traiem les dues pells de fora i el tallem de dalt a baix sense acabar de partir-lo, des de la part verda. Només volem entrar amb un raig d'aigua fins a dins per poder treure la terra. El tallem a rodanxes.

Pelem la patata i la tallem a quadrats no gaire grans.

Anem separant les flors de bròquil i de coliflor perquè no siguin gaire grans i es coguin alhora del demés.

Tallem les puntes de les mongetes i les tallem a trossos no molt grans.

Rentem bé el tros de carbassó i sense pelar-lo el tallem a quadrats.

Pelem la pastanaga i la tallem a quadrats petits.

Quan l'aigua bulli hi posem les verdures, excepte algunes rodanxes de porros, i les deixem bullir entre quinze minuts i vint, depenent de com us agradin. Fins i tot si us agraden molt al dente es poden deixar menys temps. Quan faltin cinc minuts per apagar el foc hi poseu els pèsols.

Mentre les verdures estan bullint, triem els alls tendres. Els traiem la pell de fora i els tallem en rodanxes. Netegem els bolets i els tallem a làmines primes. Ja veureu que els shitakes no venen bruts, per tant no els mulleu amb aigua, que fan com d'esponja i quedarien massa aigualits.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli, penseu que amb aquest oli amanireu la verdura després, per tant ni massa, ni massa poc.

Tirem a l'oli els bolets i els amanim amb sal i pebre. Després al cap de tres minuts hi posem els alls tendres i els porros. Ho deixem tot plegat uns 7 minuts més.

Tallem el pernil a trossos petits i el tirem a la paella i apaguem el foc.

Escorrem bé les verdures i ens les amanim amb l'oli i tot el refregit de la paella per sobre.






dissabte, 28 de desembre del 2013

risotto de carbassa i ceps


MMMMMMMM!

No us puc dir res més. Un plat d'aquells rodons que valen la pena. La combinació del dolç de la carbassa amb el gust potent dels ceps, tot un encert. Aquesta recepta la vaig menjar en un restaurant i no vaig trigar més d'una setmana a provar-la de fer a casa. Ja l'he feta un parell de cops i sempre ha tingut èxit, agrada a tothom.
Si voleu podeu provar de fer d'altres risottos: risotto de pèsolsrisotto amb tomàquet cherry o risotto amb escamarlans.





INGREDIENTS:

250 g de carbassa

25 g de ceps secs

1 ceba molt petita (de la cistella de Can Girona)

1/2 tassa de café de vi blanc

2 tasses  de café d'arròs bomba o canaroli

1 cullerada de mantega

50 g formatge sec d'ovella gran reserva ratllat

pols de bolets (trompetes de la mort o ceps)

oli


Primer de tot posem els ceps en una tassa amb aigua que els cobreixi perquè s'hidratin.

Posem una olla al foc amb aigua per tenir-la ja calenta i a punt per tirar al risotto.

Pelem el tall de carbassa. Per fer-ho primer anem tallant en trossos petits sobre d'una fusta. Quan tinguem la carbassa a trossos li traiem la pell tallant amb un ganivet en direcció a la fusta per fer més força. Ara ratllem els trossos de carbassa. Si teniu un robot de cuina ho fareu amb molta facilitat, sinó ho podeu fer amb un ratllador manual.

Pelem la ceba i la ratllem.

Posem una olla no massa gran al foc amb una mica d'oli. El risotto es fa en una olla, no en una cassola, d'aquesta manera el caldo no s'evapora tant i l'arròs queda més melós. Hi poseu la carbassa ratllada i la ceba. Ho deixem a foc mig-baix que es faci a poc a poc i sui una mica.

Quan la carbassa i la ceba ja s'han estovat hi afegiu els ceps escorreguts. No llenceu l'aigua d'hidratar-los perquè donarà molt de gust al risotto. Al cap de cinc minuts els ceps ja s'han sofregit una mica i hi tirem sal i la pols de bolets per donar-hi encara més gust.

Engeguem ara el foc al màxim i hi posem el vi blanc i deixem que es redueixi durant un minut.

Hi posem l'arròs i hi donem un parell de voltes i inmediatament ja hi posem el primer cullerot d'agua junt amb el suc dels ceps, vigileu que no us caigui la sorra que pot quedar al fons de la tassa.

Quan veiem que s'ha begut l'aigua hi tornem a posar una altre cullerot, o un parell de cop.

Hi anem afegint cullerots a mida que veiem que l'arròs se'ls beu i anem remenant amb una cullera de fusta perquè l'arròs deixi anar el seu midó. Així durant quinze minuts.

Passats els quinze minuts hi posem una cullerada de mantega i una mica més de sal i pols de bolets si ho tasteu massa dolç. No n'hi poseu massa que encara falta el parmesà. Tasteu-ho per veure si l'arròs encara està massa dur. Ho aneu deixant de cinc minuts en cinc minuts i ho torneu a tastar fins que proveu l'arròs al punt de cocció que us agrada. Aneu afegint caldo també a mida que el necessiti.

Just apagat el foc hi afegim el formatge ratllat i hi fem l'última remenada.

Penseu a afegir l'aigua a mida que la necessiti, no volem ofegar l'arròs però tampoc volem que se'ns cremi o ressequi. Aquesta és la gràcia del risotto, no es pot deixar, s'ha d'anar vigilant i remenant, no té cap més secret.







dissabte, 21 de desembre del 2013

escamarlans al forn

INFALIBLE

Quantes vegades ens passa que no sabem com fer unes gambes, llagostins o escamarlans. Ja són bons de natural, no necessiten massa sofisticació per poder apreciar tot el seu sabor. Normalment se'ns acut de fer-ho a la planxa, però la planxa és petita i si n'hem de fer per uns quants no és gaire pràctic, a part del fum, és clar. D'aquesta manera queden boníssims i fàcils de fer. Proveu de fer d'altres receptes de peix i us semblarà que heu anat a un restaurant: musclos al vaporpopets amb ceba i tomàquetllamàntol bullit amb dues salses o dorada a la sal. Totes són receptes de peix sense massa dificultat.
Aquesta recepta us anirà molt bé per qauests dies e festa.







INGREDIENTS:

250 grs d'escamarlans, gambes o llagostins

1 all

2 branques de julivert

2 cullerades de cognac

oli

sal i pebre


Engeguem el forn al 200 º. Esperem a tenir-lo calent per posar els escamarlans a dins.

Posem els escamarlans en una plàtera d'anar al forn.

Pelem l'all i el trinxem ben petit junt amb el julivert.

Posem l'all i julivert per sobre dels escamarlans, sal i pebre, el cognac i una mica d'oli per tot arreu.

Posem els escamarlans al forn i amb 7 minuts ja els tenim fets. Si són molt grans espereu un parell de minuts més. Però sobretot no els deixeu massa , que és quan us sortirant molt secs i no valen res.

Si són gambes o llagostins ho heu de fer tot igual.

Bon profit!!
dimecres, 18 de desembre del 2013

sopa de ceba gratinada

DE RESTAURANT PIJO

Hi va haver un temps, ja fa anys -ja sabeu que jo sóc gran-, que es va posar de moda la sopa de ceba gratinada, en plan restaurant francès. Ara potser ja ha passat aquesta febre, però resulta un primer plat molt adequat per quan tens molts convidats. No és car i és fàcil de fer. Sobretot amb els consells que us donaré. Proveu d'altres sopes: sopa minestronesopa de tomàquetvichysoise.





INGREDIENTS:

1 ceba

4 torrades, si són integrals millor

50 grs  de formatge ratllat manxego

1 brick de caldo ( a mi m'agrada el Gallina Blanca, però vosaltres mateixos)

oli, sal i farigola


Pelem la ceba i la tallem a llunes primes. Primer pel mig i després anar tallant com llesques primes.

En un paella hi posem un fons d'oli i hi posem la ceba a foc mig.

Engeguem el forn a 180 º només el gratinador.

Posem una mica de sal i farigola a la paella de la ceba i l'anem remenant. Quan la veiem transparent i ben tova ja estarà feta.

Posem el caldo en un pot al foc per escalfar-lo una mica.

En uns bols que es puguin posar al forn hi posem les torrades partides en trossos, dues torrades a cada bol. A sobre hi posem la ceba fregida. Hi aboquem el caldo fins on vulgueu del bol, ha de ser abundant perquè les torrades s'inflen i se'l beuen. I finalment a sobre de tot el formatge ratllat.

Ho posem al forn fins que el formtage es gratini i quedi daurat.
dissabte, 14 de desembre del 2013

tallarines a les herbes

CARBONARA?

Fem una opció diferent a la carbonara? Una mica menys colesteròlica? Només una mica menys. Doncs bé aquesta opció de pasta s'assembla a la carbonara però no porta bacon. És una opció més gustosa, a base d'herbes, però si us agrada la salsa de vellut de la carbonara, aquesta també us agradarà. Té l'avantatge que és molt ràpida i que la podreu fer en cas d'improvització perquè els ingredients són senzills i no falten en una casa. Que no teniu herbes a casa? Quantes vegades us he de dir que heu de tenir un fons de rebost, com qui té un fons d'armari. Les espècies no són cares i es tracta d'anar-ne comprant mica en mica, fins que un dia us adonareu que teniu de tot. No es fan malbé i se'n necessita molt poca quantitat, el que vol dir que és una petita despesa que amortitzareu segur. No sigueu garrepes i feu-vos un bon prestatge d'espècies. I penseu que les herbes fresques es poden guardar al congelador posades en un bossa de plàstic ben tapades. Receptes amb herbes: amanida amb farcellets de salmótomàquet farcit o tallarines amb carbassa.








INGREDIENTS:

1 ou

1 brick de crema de llet

1 tros de 50 grs de formatge parmesà ratllat

175 grs de tallarines

herbes: alfàbrega, estragó, orenga, sàlvia ( no queden tant bé però hi podeu posar una mica de farigola o romaní sinó teniu les altres, però en molt poca quantitat)

herbes fresques: porradell, anet.

sal i pebre negre


Posem una olla al foc amb aigua abundat i un grapat de sal. Quan l'aigua bull hi tirem la pasta i la deixem el temps que indiqui l'envàs. Recordeu que el temps que posen és per fer la pasta al dente, si us agrada una mica més cuita la podeu deixar dos o tres minuts més.

Agafem un pot de turmix i hi posem l'ou, la crema de llet, un polsim de cada herba, les herbes fresques tallades, una mica de sal i pebre negre. Ho passem tot plegat pel turmix.

Posem aquest preparat en una cassola.

Quan les tallarines ja estan cuites, les escorrem, no cal que les deixem del tot eixutes, i les posem a la cassola amb la crema de llet i les herbes. Encara que hi vagi una mica de suc de bullir no hi passarà res.

Engeguem el foc de la cassola i ho barregem tot plegat. Hi posem una mica de parmesà ratllat a dins la cassola i en guardem per posar-ne una mica més quan siguem a taula. Ho remenem i quan veiem que la crema de llet ja comença a bullir apaguem el foc.

Servim inmediatament amb més formatge ratllat per sobre al gust de cadascú.

















dijous, 12 de desembre del 2013

galetes de gingebre

GUARNIMENTS QUE ES PODEN MENJAR

Aquest any podeu guarnir l'arbre de Nadal amb aquestes galetetes que us podreu menjar el dia de Nadal si voleu, tot fent cagar el tió. La veritat és que cada cop més les tradicions van traspassant les fronteres.  Són unes galetes de gingebre típiques dels països anglosaxons. Ja sabeu que sóc partidària de conservar les nostres tradicions culinàries, però en aquest cas us proposo menjar torrons i afegir aquestes galetes. Són boníssimes, ja ho veureu no us en penedireu. Porten espècies i això els dona un toc deliciós.




Amb una mica de sucre glass per sobre queden estupendes!

Aquestes les van pintar els meus nebots. Fantàstiques!





INGREDIENTS:  (per unes 100 galetes)

per les galetes:

800 grs de farina

250 grs mantega

150 grs de sucre roig

125 grs de sucre blanc

2 ous grans

1/4 de cullerada de postres de nous moscada

1/4 de cullerada de postres de clau en pols ( el podeu passar per un molinet de café si els teniu sencers)

1/2 cullerada de postres de sal

1/2 cullerada de postres de bicarbonat

1 1/2 cullerada de postres gingebre en pols

2 cullerades de postres de canyella

per la glassa:

500 grs de sucre glass (al mercadona en tenen)

2 clares d'ou (al mercadona tenen uns pots de clares d'ou, sense el rovell, en poseu 4 cullerades)

mitja llimona

colorants alimentaris per pastissos

Estris: necessitem un corró i motlles de tallar galetes.



Traieu la mantega de la nevera. La necessitem tova, manejable i necessitem que estigui a temperatura ambient.

Mentres barregem la farina amb totes les espècies, la sal i el bicarbonat.

Quan tenim la mantega ben tova la barregem bé amb els sucres. S'ha de remenar amb un batedor o amb un robot de cuina amb les ganivetes. També hi ha trumix que tenem pot batedor a mb ganivetes per fer aquesta funció. Si veieu que no teniu prou lloc, ho podeu fer en dues vegades. Ho hem de barrejar fins que quedi una crema ben fina. Quan ja estigui hi posem els ous, primer un fins que estigui ben incorporat i després l'altre.

Finalment afegim la farina mica en mica i anem remenant la massa, ara ja mb les mans si voleu. Deixeu reposar la massa a la nevera durant una hora o vint minuts al congelador.

Engeguem el forn a 150º

Preparem la glassa per decorar-les, si les voleu decorar. En un bol hi poseu tot el sucre glass. Hi afegiu les clares i aneu remenant fins que ens quedi una crema espessa. Hi poseu un raig de suc de llimona. Així simplement ja tenim una glassa blanca. Si la barregeu amb colorants obtindreu els colors. Partiu el total de la glassa en diferents bols petits i feu tants colors com vulgueu. Penseu que la glassa s'asseca, així que us heu d'espavilar per fer la servir abans que s'assequi. En podeu fer primer una meitat i després l'altre, perquè no se us assequi.

Traieu ara la massa de la nevera o el congelador. Poseu farina sobre el marbre de la cuina ben net i estireu la massa amb un corró. Per esturar-la feu-ho amb dues direccions, de baix a dalt i de dreta a esquerra. Penseu a deixar rodar el corró sobre la massa, sense prèmer massa. Només el fet d'anar passant el corró ja anirà allisant la massa. L'hem de deixar de mig centímetre.

Un cop la pasta ben allisada hi posem els motlles i anem tallant les galetes i les posem en una safata de forn amb un paper vegetal a sota perquè no se'ns enganxin. Penseu que haureu de fer vàries fornades.
Amb uns vuit minuts al forn ja n'hi haurà prou. Ja veureu que es dauren una mica i aleshores és el moment de treure-les. No les volem torrades, només lleugerament daurades de les puntes.

Mentres en teniu unes al forn, podeu anar tallant amb els motlles unes altres. La resta de pasta que us queda la torneu a amassar i torneu a posar-hi els motlles per treure'n més.

Quan estiguin fredes s'hi pot posar sucre glass per sobre o es poden pintar amb la glassa. Les podeu pintar amb els dits, o amb mànegues en plan professional. Decoreu-les al vostre gust, si teniu nens s'ho passaran d'allò més bé i sinó disfrutareu vosaltres que també us ho mereixeu!







dilluns, 9 de desembre del 2013

llaminera de porc amb chutney de verdures

VINGA PARAULOTES!

Ja sabeu que m'agrada impressionar-vos amb paraules estranyes. Chutney no és res més que una salsa agredolça de procedència hindú. Els anglesos la varen incorporar sense problemes a la seva cuina. A mi m'encanta la barreja de dolç i salat, i també acompanyar les carns amb dolç. De fet és típic de la nostra cuina tradicional: pollastre amb prunes i pinyons, ànec amb peres... 
Proveu d'altres receptes amb carn i dolç que trobareu al bloc: costella de porc agredolçarellomillo amb salsa de gerdsllom amb salsa de curry dolça.






INGREDIENTS:

1 rellomillo de porc o llaminera

1/2 ceba

1/2 porro

1/2 pastanaga

1 tomàquet

5 cullerades de sucre roig

60 cl de vinagre de vi

1 cullerada de vinagre de módena

2 cullerades de cognac

el suc de mitja taronja


Engeguem el forn a 180º.

Salpebrem la llaminera de porc i la fregim en una paella amb una mica d'oli, quan l'oli estigui ben calent. Només volem que es rossi una mica per tot arreu, no que es cogui. La tombeu de tots els costats i ja està.

Posem la carn en una plàtera petita per anar al forn junt amb l'oli de coure'l i ho tapem amb un paper d'alumini. Ho posem a 150º durant 10 minuts. No renteu la paella que l'aprofitarem per fer les verdures que ens donarà un gustet bó. Quan el tingueu fet traieu-lo del forn i deixeu-lo reposar a fora.

En un pot posem al foc el sucre i els vinagres. Amb uns set minuts tindrà una consistència de caramel, s'haurà espessit.

Mentre pelem el porro de la seva capa exterior, pelem la pastanaga i la ceba i separem la part que utilitzarem per fer la recepta per dues persones, com sempre. Ratllem totes aquestes verdures.

Posem les verdures a la mateixa paella on hem fet la carn amb una mica d'oli net. Just que cobreixi el fons. Posem les verdures ratllades a foc mig. Quan les veiem toves hi afegim el tomàquet ratllat.

En un pot posem al foc fort el sucre i els vinagres. Veureu que amb uns set minuts agafarà una consistència de caramel.

Un cop tingui una consistència de caramel, veure que està més espés, hi posem el cognac i el suc de la taronja i ho deixem reduir uns tres minuts.

Afegir aquest caramel a les verdures i remenar-ho perquè es barregi i apagar el foc. Passar aquesta salsa pel turmix perquè ens quedi una mica més amalgamada. No gaire, no cal que estigui molt fina.

Servim els talls de rellomillo tallats en medallons amb la salsa per sobre.

ATENCIÓ!! Si us sobra salsa guardeu-la a la nevera en un  pot de vidre. És deliciosa per menjar per sobre d'una torrada amb formatge serrat. O amb uns tacos de formatge amb la salsa per sucar-los per fer un bon aperitiu.
dijous, 5 de desembre del 2013

amanida amb fonoll i taronja

FINOCHIO!

Atenció si us diuen això a Itàlia. No us estaran dient fonoll, us estaran dient gais. Sabeu per què? Doncs perquè el fonoll, és un bulb amb unes fulles verdes molt delicades que semblen plomes. Aquí en diem "tenir pluma" i ells en diuen fonolls.
Doncs avui farem una amanida siciliana a base de fonoll i taronja. Quan comença a fer fred és quan millor estan els fonolls. Els heu de buscar en una verduleria que tingui varietat de productes, no n'hi ha a tot arreu. Jo fa anys que en compro i en faig una vegada a la temporada, tampoc més. Però si us agrada aquest gust anissat en podeu afegir a qualsevol amanida, tallat ben fi. També es pot cuinar, un dia farem la recepta.
Proveu altres amanides amb fruites, crec que són tot un encert: amanida amb raïm a la francesa , amanida de crèixens i taronja , amanida de fruites o  amanida de salmó i mango.






INGREDIENTS:

1 bulb de fonoll

1 taronja

llavors de fonoll (opcional)

oli, sal i pebre (si teniu sal maldon millor)


El fonoll és com un api però amb el bulb molt més gran i molt poques fulles. El que s'aprofita és la part més interior del fonoll, hem de treure les fulles de fora. Guardeu el plomall verd de dalt.

El netegem bé i el tallem a llesques ben fines, si tenim un ratllador de fer talls ens anirà millor, ja sabeu que jo sempre us recomano l'artilugi fantàstic. Amb un robot de cuina també ho podeu fer.

Pelem la taronja, fent que el ganivet talli fins i tot la part prima dels grills de la taronja. De manera que ens quedi la taronja amb els grills ja a l'aire. Després amb un ganivet anem tallant seguint la membrana del grill i traiem el tallet de taronja totalment pelat, sense gens de pell. Per cuinar amb taronja, per les amanides o pels postres sempre és més agradable posar els grills sense pell.

En un plat  hi posem el fonoll tallat ben prim al fons, a sobre els grills de taronja. Ho amanim amb sal maldon, oli i pebre. Ho decorem amb les fulles verdes del fonoll i amb llavors de fonoll.







diumenge, 1 de desembre del 2013

carbassa gratinada

MOLT FRANCÉS

Les verdures gratinades són un plat molt francés, però quan és temps de fred s'agraeix menjar un plat ben calentó.
La carbassa cuinada així queda boníssima i el formatge de cabra li dóna el toca final.
Ara trobem carbassa ja pelada i tallada si no us voleu complicar a triar-la, i és igual de bona. 
Un primer plat complertíssim , ja ho veureu.
Si voleu fer d'altres plats amb carbassa proveu: tallarines amb carbassaarròs amb carbassa o crema de verdures.





INGREDIENTS:

1/2 carbassa

1 ceba petita

sàlvia

1 brick de llet

2 cullerades de farina

2 cullerades de mantega

formatge mozzarella ratllat

formatge de rulo de cabra


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Pelem la carbassa, penseu a tallar-la a trossos més petits i finalment treure-li la pell amb el ganivet en direcció a la fusta de tallar, així podreu fer més força. Un cop pelada acabem de tallar la carbassa a trossos  no molt grans.

Posem la carbassa en un pot i hi afegim aigua just fins que la cobreixi, hi posem una mica de sal i la posem al foc perquè bulli.

Pelem la ceba i la ratllem amb un ratllador.

Agafem un pot i el posem al foc, hi posem la mantega al fons i quan estigui desfeta hi tirem la ceba ratllada. Li posem una mica de sal i sàlvia. Notareu que no triga gaire a canviar de color, llavors ja estarà feta. Hi posem la farina i li donem un parell de voltes. Ho apartem del foc.

Quan la carbassa ja està cuita la traiem del caldo, però ATENCIÓ , no llencem el caldo de coure la carbassa.

Fem ara la beixamel en el pot on teniem la ceba i la farina. En realitat quan es fa amb caldo enlloc de llet es diu velouté o salsa avellutada. Més que res perquè feu cultura culinària. Hi anem abocant el caldo de la carbassa i amb el pot al foc anem lligant la salsa barrejant amb un batedor o amb una cullera de fusta. Quan comenci a bullir la retirem del foc i ja a fora li afegim una mica de sal i la crema de llet.

En una plàtera d'anar al forn hi posem la carbassa i la tapem amb la beixamel ben escampada per tot arreu. A sobre hi posem el formatge mozzarella ratllat i quatre troços de rulo de cabra repartits.

Posem la plàtera al forn i apaguem el foc. Només amb el calor residual es desfarà el formatge. Si us agrada més gratinat, podeu engegar el gratinador per 5 minuts i ja estarà.


dimecres, 27 de novembre del 2013

sarsuela

TRANQUILS

Tranquils que no em posaré a cantar. És un plat típic amb peix. A casa es feia els dies especials i a mi m'encantava. Un plat complert que no necessita gairebé ni primer plat.
No és una recepta complicada i té una elaboració ben catalana: el sofregit i la picada final com molts altres plats. L'únic secret que té és que el peix sigui ben fresc. I ja us dic que ha de ser per les ocasions especials, no és gaire assequible de preu. Però un dia és un dia i ara que venen festes potser us interessarà fer-lo. Aneu estalviant! Recordeu que els ingredients sempre són per dues persones.






INGREDIENTS:

2 llagostins o escamarlans

2 gambes

2 talls de rap

2 talls de lluç

1 calamar mitjà tallat a rodanxes

200 grs de musclus

2 tomàquet madur

1 ceba petita

2 alls

1/2 tassa de café de vi blanc

farina

brou de peix (pot ser de brick si no en voleu fer. El de La Sirena és ben bó)

sal i pebre


Netegem els musclos i esl posem en una cassola esquitxats d'aigua al foc tapats. Al cap de cinc minuts es començaran a obrir i ja es poden apagar. Els reserveu per després.

Netegem bé el calamar i el deixem escòrrer.

Pelem i tallem la ceba a troços ben petits.

Ratllem els tomàquets.

Agafem els talls de lluç i de rap i els sal pebrem i els enfarinem. Per enfarinar poseu farina en un paper de plata i els passeu per tots dos costats per allà i espoplseu l'excés de farina. Després llenceu el paper de plata i d'aquesta manera no se us queda enganxada la farina en un plat.

Posem una cassola al foc amb oli al fons. Quan estigui ben calent hi posem els talls de lluç i de rap i els rossegem d'un costat i de l'altre. O sigui els fregim fins que siguin daurats. Quan ja estiguin els retirem en un plat per després.

A la mateixa cassola hi posem ara la ceba. Que es vagi fent fins que es torna tova, transparent i finalment una mica rossa. Llavors hi posem el tomàquet ratllat.

Quan el tomàquet ja no te suc, està tot fent grumolls, hi posem les rodanxes de calamar. Al cap d'un parell de minuts, quan es tornen blanques hi posem el vi blanc. Deixem evaporar una mica el vi.

Llavors hi tornem a posar el peix i li posem brou per sobre fins que ho cobreix una mica, no del tot, que ens quedaria massa caldós. Per això ho heu de posar en una cassola no massa gran, sinó per cobrir-ho hi hauríeu de posar massa brou.

Al cap de set minuts hi poseu els escamarlans, les gambes i els musclos i ho deixeu fer 5 minuts més.

Mentre prepareu una picada d'all i julivert, ben aixafat amb el morter fa que l'all no es trobi gens després. La poseu a la cassola al cap dels cinc minuts i ho deuxeu finalment dos minuts més i ja es pot apagar.

Abans d'apagar proveu-ho de sal, com que hem salat el peix i el brou ja és salat potser no n'hi haureu d'afegir.








diumenge, 24 de novembre del 2013

arròs amb pinya

NO EM DONEU LA LLAUNA!

La veritat és que en aquest plat si voleu utilitzar la pinya de llauna... us ho deixo fer només en cas de necessitat. Si heu d'improvitzar un sopar i no teniu res més... va!, us ho deixo fer!
Però no em negareu que ara trobem pinya natural tot l'any, i segons en quines fruiteries fins i tot tallada.
Jo recordo que quan erem petits només es veia per les festes de Nadal, com una cosa excepcional. La resta de l'any la pinya en almíbar campava per tot arreu, sobretot en els "pijames". Que no sabeu què és un pijama? Un altre dia us ho explicaré.






INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs basmati

1 dent d'all petita

1 tros de gingebre fresc, una mica més gran que un didal

1/2 pinya

2 cullerades de salsa de soja dolça

2 cullerades de salsa de soja salada



Posem l'arròs basmati en una escorredora i li passem aigua per treure el midó que té per fora.

Posem una olla al foc amb 4 tasses d'aigua i dues d'arròs basmati amb una mica de sal. Tapem l'olla parcialment. Ho posem al foc i quan estigui bullint el baixem a foc mig. En quinze minuts tindrem l'arròs bullit.

Pelem el tros de gingebre i el ratllem. Amb un trinxador d'alls fem el mateix amb l'all. Si no tenim trinxador el pelem primer i després el tallem a trossos ben petits.

Tallem la pinya pel mig i li traiem tota la pell de fora, sense voler aprofitar massa, per no trobar gens de pell. La tallem a trossos.

Posem el wok al foc amb un fons d'oli i quan estigui ben calent hi posem la pinya.

Després d'unes quantes voltes hi posem l'all i el gingebre i les dues salses de soja. Si tenim l'arròs ja bullit, l'escorrem bé l'afegim al wok. Sinó apaguem el foc i ho tornem a posar més tard just per saltejar l'arròs.

Es salteja tot plegat un minut i ja es pot servir.




dijous, 21 de novembre del 2013

espaguetis amb llagostins

EP! TEMPS DE LLAGOSTINS

Resulta que ara és el temps de llagostins, no sé per què però ara se'n troben a les peixateries. La resta de l'any és molt estrany trobar-ne. Per tant aprofitem per fer receptes amb llagostins. Si els compreu frescos  i els congeleu no tenen cap problema, ho admeten la mar de bé. Per tant com que ara aniran molt més barats que d'aquí a un mes... ja ho sabeu, els compreu ara, els congeleu i els tindreu per les festes de Nadal. D'aquesta manera us estalviareu uns calerons. De fet la meva peixatera m'ho va aconsellar l'altre dia. Ells ja ho saben de cada any!
Quan no hi ha llagostins els podem comprar cuits congelats que són molt bons. Però si teniu llagostins frescos, per bullir-los, només us cal posar-los en una olla amb aigua ja bullint, sal i una fulla de llorer, i deixar-los 5 o 7 minuts segons la mida que tinguin. Us passo unes quantes receptes amb llagostins cuits.: amanida de llagostins amb salsa tàrtaraamanida de crèixens i llagostinscòctel de llagostins o lassanya d'estiu.






INGREDIENTS:

8 llagostins

175 g d'espaguetis

1/2 pot de mascarpone

1/2 bric de crema de llet

1 llimona

porradell  (ciboulet, aquelles tires verdes molt primes que tenen gust de ceba)

1 cullerada de mantega

3 cullerades de conyac

sal i pebre


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi tirem els espaguetis i els fem el temps que indiqui l'envàs. Penseu que el temps que indica sempre és per fer la pasta al dente. Si us agrada una mica més cuita feu-la dos o tres minuts més.

En una paella hi posem la mantega i hi posem els llagostins amb sal i pebre. Hi posem el conyac i deixem que reduiexi, ja veureu que ho fa ràpid.

Els saltem ràpidament i hi afegim ratlladura de mitja llimona. Hi posem també la crema de llet i el mascarpone. Ho deixem reduir una mica, només tres o quatre minuts i apaguem el foc.

Quan tingueu la pasta ja feta la posem a la paella amb la salsa, encara que hi vagi una mica d'aigua de la cocció ajudarà a amalgamar la salsa. Ho deixem una mica tot plegat i apaguem el foc.

Ho servim amb porradell trinxat per sobre i ratlladura de llimona. Servim els llagostins al voltant del plat perquè facin més goig.



diumenge, 17 de novembre del 2013

pollastre al conyac

FALTA UN MES

Encara falta un mes perquè acabem farts de pollastre, o sigui que encara en podem menjar. Després de Nadal ja serà més difícil haurem de deixar passar un altre mes. Jo no sé vosaltres però jo després de Nadal quedo avorrida de pollastre. Només de fer la gran cassola de pollastre rostit se m'en van les ganes de menjar-ne per un temps.
Però ara no hi ha problema. A més aquest pollastre és un xollo, no dona cap feina, es posa tot en cru i ell mateix va fent tot sol. El resultat és molt bó, ja ho veureu. Només vol temps, però no dona feina us ho asseguro. Si voleu provar un altre manera molt senzilla de fer podeu provar aquestes altres receptes de pollastre: pollastre amb magrana o pollastre coronitas.






INGREDIENTS:

2 quartos de pollastre tallats pel mig (millor cuixes)

1 tassa d'oli

1 tassa de llet

1 tassa de conyac

1 cullerada d'ametlles

2 patates

1 fulla de llorer

pebre negre

sal de bolets i làmines de tòfona opcional


Posem en una cassola en cru el pollastre ja salat i amb pebre negre, l'oli, la llet i el conyac, tot en fred. Hi posem les làmines de tòfona, la fulla de llorer i una mica de sal de bolets. Ho posem amb el foc alt fins que bulli, aleshores posem el foc mig i ho deixem 25 minuts.

Mentrestant pelem les patates i les estripem. Què vol dir això? Doncs tallar-les a quadrats i quan anem a fer l'ultim tall per convertir-la en un quadrat enlloc de tallar amb el ganivet, fem un petit tall i l'acabem d'estripar amb la mà. D'aquesta manera queden mal tallades i es desfan al coure.

Agafem una mica de suc de la cassola i en un morter aixafem les ametlles junt amb el suc.

Passats els 25 minuts hi posem les patates, les deixem 20 minuts i hi posem le picada d'ametlles i ho deixem 5 minuts més. Et voilà!


dijous, 14 de novembre del 2013

pastís de pasta filo amb prunes

MOLT FÀCIL

Ja sabeu com m'agraden les postres fàcils, molt més que els complicats. També sabeu que m'agraden  les postres amb fruites, doncs aquestes postres tenen les dues coses.
La pasta filo costa una mica de trobar, però en botigues delicatessen en trobareu, per exemple a Casa Ametller en tenen. És una pasta que sembla un paper i en un paquet en poden venir unes vint-i-cinc làmines. Com que és tan prima s'utilitza posant-hi moltes capes superposades i acaba tenint un efecte com de pasta de full sense ser-ho. Quan en compreu, si no la gasteu tota, penseu que es resseca de seguida i s'ha d'embolicar ben tapada per poder-la utilitzar un altre dia.
La pasta filo és adequada tant en plats dolços com a salats. Proveu també: pastís de pasta filo.






INGREDIENTS:

un pinzell de cuina (si no el teniu el compreu que no val gaire)

8 fulles de pasta filo

6 prunes de les vermelles que semblen de vellut

2 cullerades de panses de corint

1 rajolí d'anís

2 cullerades de mantega

6 cullerades de postre de sucre roig





Engeguem el forn a 180º.

Traiem la pasta filo de la nevera que s'atemperi. L'obrim en l'últim moment.

Traiem la mantega de la nevera i posem les dues cullerades en un pot al foc a foc super baix. Només volem que la mantega es desfacil, no s'ha d'escalfar, aneu-la remenant i la traieu de seguida.

Pelem les prunes i les tallem pel mig i traiem l'ós.

Tallem 10 fulles de pasta filo a mida quadrada. Guardeu els rectangles que ens han quedat. La resta la tapem amb paper film de manera que quedi ben hermètic i ho tornem a guardar a la nevera. Si pel que sigui no ho tanqueu bé veureu que es resseca de seguida.

Untem un motlle rodó d'anar al forn amb la mantega fosa amb un pinzell.

Posem una capa de pasta filo i la pintem amb mantega i en posem una altra a sobre, mirant que les puntes no quedin al mateix lloc. Així fins a fer-ho amb totes les capes. Veureu que finalment no es veuen les puntes perquè estan cobrint tot el voltant.

Posem ara les prunes a dins ben repartides, les panses de corint, el sucre ben escampat i el rajolí d'anís també ben escampat,

Ara anem cobrint amb les puntes que ens han quedat a fora per tal d'anar tancant el pastís. Untem amb mantega i posem una altra punta a sobre i així anar fent. Aneu tapant amb les puntes ara una ara una altra i les unteu amb mantega entre capa i capa.

Quan tenim totes les ountes ja tombades cap a dins, ens quedarà un buit al mig. Aixó ho tapem amb les parts rectangulars que ens han quedat com si fessím un collage. Untem de mantega i una altra capa i així fins que ens quedi ben cobert.

Posem el pastís al forn de 5 a 10 minuts, fins que el veiem de color daurat.

El podem menjar fred o calent acompanyat de gelat o de crema de llet.







diumenge, 10 de novembre del 2013

crema de llenties

JA? PODEM?

No sé els dies que fa que m'espero per posar una sopeta calenta al bloc. Semblava que el fred no havia d'arribar mai! Ja ho sé que encara no ha nevat, però una mica, encara que sigui una mica ha refrescat!
Aquesta sopa és ben contundent, amb llegum i tot. No m'hi he posat per poc, ja ho veieu, una plat ben hivernal!
Pot ser una manera perquè els nens que no els agraden els llegums se'ls mengin sense respirar, ja ho veureu. 
La ceba cruixent per sobre és un encert. Jo sé que la venen al supermercat de l'Ikea a uns preus d'article de luxe. Però resulta que al Mercadona també en trobareu i a un preu molt més assequible.
Si en compreu la podreu posar per sobre de totes aquestes sopes: sopa de poma al currycrema de moniatovichysoise







INGREDIENTS:

250 grs de llenties cuites

1 porro

1 ceba petita

1 pastanaga

ceba cruixent  ( són pots que ve la ceba ja fregida, en trobareu al mercadona)

farigola



Pelem la pastanaga i la ceba. Tallem la pastanaga a rodanxes ni primes ni molt gruixudes. Tallem la ceba a llunes.

Pelem el porro de la primera pell. Li fem un tall de dalt de tot fins al mig per poder netejar entre les fulles amb aigua i treure la terra que té de vegades. Tallem el porro a rodanxes.

En una olla posem un fons d'oli i hi afegim les verdures. Les deixem a foc mig que es vagin fent. Hi posem una mica de sal i la farigola esmicolada seca o en pols si la tenim de pot. Les deixem fer tapades fins que les toquem toves.

Quan les veiem toves hi afegim les llenties ja cuites i aigua fins que cobreixi jus tot plegat. Si hi poseu massa aigua ens quedarà aigualit. Hi afegim un pel més de sal.

Quan l'aigua bulli ho deixem cinc minuts i ja podemn apagar.

Ho passem pel turmix força estona fins que ens quedi una crema ben fina. Ho servim amb la ceba cruixent per sobre.

dijous, 7 de novembre del 2013

patates gratinades amb bacó

QUI HO DIRIA

Qui ho diria que aquí no menjàvem patates abans del segle XIX? Sembla que sigui un menjar de sempre, que sigui impossible fer un plat popular i tradicional sense. Doncs no, aquí no es coneixien les patates abans del segle XIX.
Normalment serveixen sempre d'acompanyament, però què us sembla si els hi donem categoria de primer plat? Aquest gratinat és molt senzill però boníssim ja ho veureu.







INGREDIENTS:

2 patates

1 porro

3 tires de bacó

1 bric de crema de llet

50 g de formatge manxego ratllat

sal i pebre



Encenem el forn al màxim.

Pelem les patates i les tallem a rodanxes primes, de mig centimetre aproximadament.

Pelem el porro i li fem un tall al mig des de la part verda fins la meitat, d'aquesta manera podrem netejar millor la terra que queda entre les fulles. Un cop ben net el tallem a rodanxes.

Posem una paella amb molt d'oli que tingui almenys dos dits d'oli i la posem al foc. Quan estigui l'oli ben  calent hi posem les patates, rodanxa a rodanxa, i les fem per un costat i per l'altre. Un cop fregides les traiem.

Tallem les tires de bacó a tiretes petites.

En una paella més petita hi posem una mica d'oli de les patates, no gaire, just per cobrir el fons i hi fregim el bacó. L'anem remenant ràpid perquè és fàcil que es cremi.

Traiem el bacó de la paella sense deixar que es ressequi massa i hi posem ara el porro, per aprofitar tot el gust que hi ha deixat. El saltem a foc alt donant voltes ràpides. Quan el veiem transparent ja el podem treure.

En una plàtera d'anar al forn, no molt gran, hi posem un raig petit de crema de llet al fons. A sobre hi posem una capa de patates amb sal i pebre. Després hi posem el bacó i el porro fregit ben repartit i  una altra capa de patates amb sal i pebre i ho tapem tot plegat amb la crema de llet. Damunt de tot hi posem el formatge ratllat.

Ho posem al forn amb el gratinador encès només fins que veiem el formatge fos. Si ens agrada que es torri una mica el podem deixar una mica més.




dissabte, 2 de novembre del 2013

filets d'orada farcits

TEMPS D'ORADES

Temps d'orades, nois. Ja sé que se'n troben tot l'any, però les que trobem són les de ració, de piscifactoria. O sigui de granges marines. Però ara és la temporada que se'n troben més de les que diem salvatges. Les reconeixereu perquè tenen sobre de la boca una taca daurada, a diferència de les de piscifactoria que no la tenen.
Tenim moltes possibilitats de receptes amb orada o receptes amb dorada, com ho vulgueu dir: sopa blanca de peix (exquisita), dorada a la saldorada al fornlluç amb patates panadera (es pot fer igualment amb dorades), entre d'altres.






INGREDIENTS:

2 orades (sense espina, fetes dos filets) (que us posi les espines la peixetera per fer un caldo un altre dia)

1 pebrot vermell petit

1 pebrot verd petit

1 ceba tendra

2 tomàquets

orenga i comí


Engeguem el forn per escalfar-lo a 200º.

Agafem els pebrots i els tallem a talls molt prims tipus juliana.

Agafem la ceba tendra, la pelem i la tallem a juliana com els pebrots.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli, que cobreixi bé tot el fons i hi posem els pebrots.

Al cap d'un moment, només donar unes quantes voltes als pebrots,  hi posem la ceba i ho amanim amb una mica de sal, orenga i comí. Deixem els pebrots una mica sols perquè costen més de coure que la ceba. Sempre tot dependrà de la mida que estigui tallat. Si el pebrot l'heu tallat molt prim es farà de sguida, ja ho veureu.

Ho deixem tot plegat sofregint fins que es torni tou.

Agafem els tomàquets i els tallem a talls molt prims.

En una plàtera d'anar al forn hi posem els talls de tomàquet que cobreixin el fons i un de cada filet d'orada. A sobre de cadascun hi posem una pila de pebrot i ceba ben repartit. Ho tapem amb l'altre filet d'orada i ho amanim amb una mica d'oli per sobre del mateix que ens ha quedat a la paella després de sofregir els pebrots.

Posem la plàtera al forn de 7 a deu minuts. Quan veieu que la pell ja s'ha arrugat una mica i es torna cruixent ja estarà fet. Penseu que sentireu olor de peix ja cuit. Ja ho veureu, quan es posa el peix cru al forn no fa cap olor, quan sentim olor és que ja està cuit.
dimecres, 30 d’octubre del 2013

amanida de figues i fruites

M'ENCANTEN

M'encanten les figues! I el fet que siguin de temporada i a més la temporada sigui tan curta... les fa encara més desitjables. No em puc resistir a comprar-ne cada cop que vaig a la fruiteria. Me les menjo entre àpats, per postres, a les amanides... de totes maneres, no hi puc fer més. Han d'estar al punt, però. Si són massa dolces no m'agraden, quan estan ja de color granate ja no són per mi. Ja sé que hi ha gent que és més llaminera però no és el meu cas. Quan les compreu heu de tenir en compte que tinguin la pell ferma i que no estiguin toves. Si pel contrari us agraden dolces mireu que al tacte estiguin un pel toves i mengeu-les el mateix dia, quan estan tan madures no aguanten res.
Avui una amanida amb figues, hi posarem també unes fruites deshidratades que les podreu trobar al Mercadona, en unes bosses de fruites variades. Hi ha plàtan, pinya, coco... Li donen un toc cruixent a l'amanida molt xulo.
Més receptes amb figues: figues amb xocolataamanida amb figues i pernil







INGREDIENTS:

fulles d'enciam francès

8 figues

2 cullerades de pipes de girasol i de carbassa

1 cullerada de fruites deshidratades

sal maldon ( si no en teniu no passa res)

oli i vinagre de mòdena


Netegem bé les fulles d'enciam i després les escorrem bé de l'aigua. Recordeu que les podeu assecar amb paper absorbent si no teniu un centrifugador d'enciam.

Tallem les figues a quarts.

En una plàtera posem les fulles d'enciam i les figues repartides al voltant.

Fem una vinagreta barrejant amb una forquilla 3 cullerades d'oli i una de vinagre de mòdena dins d'un bol. D'aquesta manera evitarem trobar el vinagre tot sol i que ens sembli més fort. Ho posarem ja tot barrejat amb l'oli.

Hi posem la salsa per sobre i finalment les fruites deshidratades i les pipes. Acabem amb uns petits tocs de sal maldon que li aportaran un contrast molt interessant.
dissabte, 26 d’octubre del 2013

cuscús vegetarià

DE TOT

El cuscus és un plat que desenganyem-nos mai el farem bé. Per això hem d'haver nascut al Marroc i tenir els estris necessaris. Però no per això hem de renunciar a fer la nostra versió. I si pot ser una mica més simplificada millor. Per això utilitzarem llegum cuit, del mercat, és clar, d'una bona parada. O si trobeu una marca de llegum envasat que sigui bona, també us ho deixo fer, va vinga, que no quedi!
Un plat complertíssim. Cereals, verdures, llegum, fruita... no pot ser més complert.
Hem de recuperar els plats únics, un sopar amb això és més que suficient. Però si no n'esteu convençuts us ho complerto amb fruita i làctics. Per postres podeu fer: lassie de mangomaduixes amb llima i mousse de iogurtfruites al forn amb iogurt.






INGREDIENTS:

2 tasses de cuscus

1 carbassó petit

1 pastanaga

1 ceba petita

2 cullerades de sopa de panses

2 cullerades de sopa de pinyons

6 cullerades de sopa de cigrons cuits

1 cullerada de sopa de mantega (ben plena, encara que la mentega surti per dalt no passa res)

1 clau



Pelem la ceba, la pastanaga i el carbassó el podem deixar amb pell si te la pell ben tersa (quan la pell està arrugada o tova ja està passat, no l'aprofiteu).

Ho tallem tot a quadrats petits. Per tallar a quadrats primer en fem tires i després de les tires quadrats.

Posem una paella al foc amb la mantega i sofregim les verduresa foc viu. Recordeu que la mantega només s'ha d'escalfar, no hem de deixar mai que es cremi perquè agafa un gust amargant. Per tant posem la paella al foc i de seguida les verdures. Hi afegim el clau a les verdures.

Quan les veiem cuites hi afegim les panses i els pinyons i traiem el clau. Hi posem una mica de sal i els cigrons. Hi donem un parell de voltes i apaguem el foc.

Posem les dues tasses de cuscus en un bol amb un raig d'oli i una mica de sal. Quan és un raig? Doncs aboqueu l'ampolla i dieu "un", ja està.

Posem quatre tasses d'aigua en un pot al foc. Quan l'aigua bull la tirem sobre el cuscus del bol i el tapem. El deixem així deu minuts.

Finalment barregem bé les verdures de la paella amb el cuscus, aprofitant tota la mantega de la paella.




dijous, 24 d’octubre del 2013

mandonguilles de carn i vegetals

VERDURES? NO GRÀCIES

Hi ha molts nens que els costen les verdures, i no tant nens... també. Hem de buscar la manera de menjar-nos els aliments que no ens agraden, per no limitar-nos. Per exemple hi ha qui no li agrada la pastanaga cuita, doncs se la pot menjar crua, o la ceba crua no agrada però en canvi entre un sofregit els passa bé,  o a mi per exemple no m'agrada el meló perquè és massa dolç, però en canvi em menjo la crema de meló perquè hi poso un raig de suc de llimona per compensar. 
Aquestes mandonguilles us ajudaran a camuflar verdures i ja us asseguro que se les menjaran com si res. Pels delicats que a més no els agrada el formatge teniu la salsa de tomàquet i pels que no us agrada el tomàquet la salsa de formatge. Què més voleu?







INGREDIENTS:

100 grs de carn picada de vedella

1 botifarra crua de mida per una ració

1/2 carbassó

1 pastanaga

1 ceba petita

1 porro

molla de pa sucada amb llet

1 ou

sal i pebre


per la salsa de tomàquet:

1 pot de tomàquet

1/2 got de vi negre

herbes provençals (romaní, farigola, sàlvia i orenga)


per la salsa de formatge:

1 brick de crema de llet

1 paquet de formatge ratllat de dos colors (taronja i blanc)

pebre i nou moscada


Pelem primer la pastanaga, la ceba i el porro. Si el carbassó te la pell brillant, no caldrà pelar-lo. Penseu a fer un tall des del mig fins la punta del porro per netejar bé les fulles de la terra que puguin tenir a dins.

Ratllem les verdures amb el ratllador més petit que tinguem. Han de quedar molt primetes. Les posem en una paella amb oli al foc i hi posem una mica de sal. Com sempre l'oli que cobreixi just el fons, no volem les verdures nedant amb oli. Les deixem que es facin a poc a poc tapades.

Mentres posem una molla de pa en remull, com de la mida de tres llesques sense crosta d'una barra de quart. La deixem en remull amb llet.

En un bol hi posem la carn picada, la botifarra sense la pell, l'ou i la molla de pa remullada , però ben escorreguda. Ho barregem tot amb les mans. Hi posem una mica de sal, molt poca i una mica de pebre també.

Quan la verdura està ben feta, ha d'estar ben tova, en posem la meitat al bol de la carn i ho barregem bé.
L'altre meitat ens servirà per fer la salsa de tomàquet.

Si veiem que la massa de la carn ens queda massa suelta hi podem posar una mica de pa ratllat perquè espessi una mica.

Amb les mans una mica humides fem boletes amb la massa de les mandonguilles, que no siguin molt grans. Si tenim les mans una mica humides les mandonguilles es fan millor. Les anem posant sobre d'un paper d'alumini. Quan les haguem fet totes, posem farina al paper d'alumini i les anem passant per farina, acabant de fer-les rodones amb les dues mans.

Les fregim en una paella petita amb força oli. Les posem quan l'oli està molt, molt calent, d'aquesta manera es fregiran bé i no s'obriran. Si les posem quan l'oli encara no està prou calent, ens queden com a bullides i s'obren. Les tombem per tots cantons fins que queden ben fetes. Les traiem a un plat amb paper de cuina perquè deixin anar l'excés d'oli. Reserveu la paella tal qual per després.

Si les voleu fer amb salsa de tomàquet:

En la paella on hem deixat la meitat de les verdures, hi posem la llauna de tomàquet amb una mica de sal , sucre i les herbes aromàtiques. Al cap d'uns cinc minuts hi afegim el vi negre i ho deixem que es redueixi una mica. Amb uns 7 minuts més en tindrem prou. Passem tota la salsa pel turmix si voleu que quedi ben fina, sinó la podeu deixar tal qual. La servim ben calenta per sobre de les mandonguilles.

Si les voleu fer amb salsa de formatge:

Agafem la paella on haviem fregit les mandonguilles. Li traiem l'oli i deixem just el fons on se'ns han enganxat una mica les mandonguilles al fregir-les. Hi posem un dit d'aigua i ho deixem escalfar perquè es desprengui tot el gust del fons.

Posem la crema de llet i el fons del caldo de la carn que hem obtingut de la paella en un pot al foc.
Hi afegim una mica de pebre negre i nou moscada. Quan es vegi a punt de bullir hi posem el formatge ratllat i el deixem desfer a dins. Apaguem el foc i anem remenant fins que es torna una salsa fina. Servim les mandonguilles amb la salsa per sobre.







diumenge, 20 d’octubre del 2013

macarrons amb camagrocs

MES BOLETS

Jo sóc de les que disfruto més fent camagrocs que rovellons, quan vaig a fer bolets. Saps?! quan en trobes una rotllana, que t'estàs deu minuts collint, perquè un està al costat de l'altre i no els veus fins que t'hi acostes més i els vas descobrint...? Trobo que fa molta il·lusió. A part que els trobo més bons que els rovellons. Els camagrocs són exquisits, us els recomano si no els coneixeu. Són com una flor delicada, tenen un perfum molt especial. Amb pasta estan boníssims i no necessiten massa amaniment. Proveu aquests macarrons, ja ho veureu! Altres receptes amb camagrocs: carbassons amb camagrocscrema de camagrocs.






INGREDIENTS:

1/2 porro

1/2 ceba o una ceba molt petita

150 grs de camagrocs

175 grs de macarrons

1 bric de crema de llet

formatge parmesà

sàlvia


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi posem els macarrons i els deixem bullint el temps que indiqui l'envàs.

Els camagrocs no necessiten netejar-se, venen molt nets, ja sigui del bosc directament o de la botiga. Només els heu de tallar el peu que és on tenen la terra.

Agafeu el porro i li traiem la pell de fora. Li fem un tall des del final fins al mig, per tal que hi puguem passar un raig d'aigua per netejar bé les fulles que de vegades els queda terra entremig. Només aprofitarem la part blanca i de color verd clar, les fulles més verdes són massa dures.

Tallem la ceba pel mig i pelem la que anem a utilitzar.

Ratllem la ceba i el mig porro.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli, només volen que es cobreixi, no fer una piscina. Hi posem el porro i la ceba ratllat i ho deixem a foc mig que es vagi fent. Volem que s'estovi, no que es fregeixi molt. Ho amanim amb la sàlvia i una mica de sal.

Quan ho veieu tou hi posem els camagrocs i els hi donem unes voltes. Treuen una mica de suc i se'l tornen a beure. En aquest moment ja hi podem posar la crema de llet.

Si ja teniu els macarrons fets els poseu ben escorreguts a dins de la paella, si hi caben, sinó ho haureu de canviar a una cassola més gran.

Si encara els falta temps als macarrons apagueu el foc de la paella per esperar els macarrons.

Doneu un parell de voltes amb els macarrons dins la salsa, que es barregi tot bé i apagueu el foc.

Servieu-los de seguida amb formatge ratllat per sobre.





dijous, 17 d’octubre del 2013

cigrons amb rossinyols

"BAGATO"

Baratos, com deia el Cristiano Ronaldo als seus companys, aquest any van molt baratos els bolets! Se'n fan tants que tenim l'obligació d'aprofitar-los per cuinar, aquest any no tenim l'excusa del preu. Atrevim-nos també a cuinar varietats que no haguem fet mai. Per exemple es troben molts rossinyols i a bon preu. Aquesta recepta amb bolets és molt senzilla i segur que us agrada. Els rossinyols aporten perfum al plat, li donen un toc.






INGREDIENTS:

300 grs de cigrons cuits

250 grs de rossinyols

6 alls tendres

porradell  (el porradell són aquelles tires primetes verdes que semblen de ceba, però són brots molt prims)

sal i pebre



Agafem una olla i l'omplim d'aigua fins la meitat i la posem al foc. A sobre hi posem una escorredora amb els cigrons cuits a dins, sense que toquin l'aigua. Només volem que s'escalfin amb el vapor de l'aigua. Ja ho veureu, queden com acabats de bullir!

Agafem els rossinyols i amb el dit mullat anem passant-lo per sobre per treure la mica de terra que puguin tenir, normalment no venen gaire bruts. Talleu el peu dels rossinyols que porten terra. Si en veieu algun molt gran el podeu tallar pel mig o en tres troços.

Pelem els alls tendres de la pell de fora que està una mica més seca i li tallem el final de l'arrel. Els tallem a trossos, en quatre cadascun, per exemple, sense aprofitar tota la part verda.

Agafem una paella i hi posem un raig d'oli, ja ho sabeu que cobreixi el fons només, no cal fer una piscina. La posem al foc i hi posem els alls tendres . Amb el foc alt els donem només un parell de voltes per la paella, perquè es cremen ràpid i de seguida hi afegim els rossinyols. Hi posem una mica de sal i pebre. Quan notem que els rossinyols ja s'han estovat una mica ja els podem treure. Amb uns set minuts en tindrem prou.

Agafem una mica de porradell i el tallem ben picat.

Posem els cigrons en un plat i per sobre els rossinyols saltats i el porradell picat.


diumenge, 13 d’octubre del 2013

barquetes per picar

A MI EM PERD

Reconec que a mi em perd quan trobo una agrobotiga o una botiga de delicatessen. N'hi ha que se'ls hi van els ulls darrera un aparador d'una joieria o d'una botiga de roba de marca o fins i tot d'un aparador amb tot el possible per fer feliç un runner. Doncs a mi el que em perd és el menjar, les coses especials i diferents que no trobes a les botigues habituals. Quan m'ho trobo, no em puc estar de comprar-ho i sé que un dia o altre ho faré servir. En aquest cas va ser una melmelada de ceba i ceps. Mmmmm! La veritat és que estava boníssima. Compro conserves, que així les puc guardar sense que se'm facin malbé, de melmelades, de vegetals, d'espècies, d'herbes, de patés... Estic malalta, ja ho veieu!
Però tranquils que si no teniu la melmelada ja farem un arreglo perquè pogueu fer aquestes barquetes.






INGREDIENTS:

Crostons de pebrot

12 crostonets de pa torrat  (ja els venen així)

1 pebrot verd

1 pebrot groc

1 pebrot vermell

1 ceba tendra

20 olives negres d'aragó (no valen unes altres)

1 rajolí de vinagre de módena

3 cullerades de postres de sucre

una mica de sal i pebre negre

orenga

1 cullerada de postres de mel

Crostons de ceps

100 grs de ceps secs  ( si els teniu frescos serien el doble de pes)

1 xalota o ceba morada   (que són més dolces)

mitja tarrina de mascarpone

sal i pebre negre


El primer que hem de fer es posar els ceps en remull, si són dels secs. Els posem en un plat fondo amb aigua. D'aquesta manera s'hidrataran i guanyaran volum. Ho hauríem de fer per anar bé almenys una hora abans de cuinar-los.

Tallem els tres pebrots en tires primes. Pelem la ceba i la tallem en sis trossos.

Ho posem tot en una paella amb una mica d'oli i al foc. Ho deixem força estona remenant de dalt a baix perquè es facin totes les tires. Ho amanim amb una mica de sal i al cap d'una estona hi posem el sucre també. Hi espolsem força orenga per sobre i ho deixem a foc mig que es vagi estovant bé, volem que ens quedi ben fet.

Mentre traiem l'òs de les olives i ja les tindrem a punt.

Ara podem anar per les barquetes amb ceps.

Agafem la xalota i la pelem i la ratllem. La posem en una paella amb una mica d'oli a foc baix. Hi posem una mica de sal i un polsim de sucre. Volem deixar-la molta estona i que es carmelitzi bé. Com que està ratllada no ens portarà un temps excessiu. Jo crec que amb uns set o deu minuts ja en tindrem prou. Hem de veure que ha canviat de color, s'ha reduit i està més fosca.

Escorrem els ceps de la seva aigua i els posem en un pot coberts d'oli amb el foc ben baix perquè els volem confitar amb l'oli. L'oli no ha d'arribar a bullir mai. Els deixarem així durant una mitja hora.

Tornem a les barquetes de pebrots.

Quan tinguem els pebrots ben tous els hi tirem un raig de vinagre de módena i la cullerada de mel  i les olives negres sense ós. Ho deixem uns cinc minuts que redueixi el vinagre de módena, que s'evapori el seu alcohol i només en quedi l'aroma i ja ho podem apagar.

Repartim els pebrots una mica en cada crostó, mirant que tots tinguin almenys una oliva negra.

Tornem ara a les de ceps.

Quan la ceba estigui ben caramelitzada l'apaguem i quan els ceps ja estiguin també. Podeu guardar l'oli de fer els ceps per donar gust a qualsevol cosa que cuineu. Fins i tot uns ous ferrats amb aquest oli estaran ben bons, o per amanir uns spaguettis amb xampinyons... és or, no el llenceu.

Agafem  la barqueta i a sota hi posem una mica de ceba ben escampada (en el meu cas va ser la melmelada de ceba i ceps) i a sobre hi poseu els ceps confitats, amb molt poc n'hi ha prou. Els amaniu amb una mica de sal i pebre negre i a sobre una cullerada de mascarpone per suavitzar.

Ja tenim les barquetes fetes. Un bon pica-pica o un sopar informal acompanyat d'una amanida o una plata d'embotits amb pa amb tomàquet.